dissabte, 19 de desembre del 2015

Tota la vida olorant una margarida

Pot ser, parlar de la immesurable estima que sent per tu siga ja prou habitual, no cal trobar les paraules quan, senzillament, fem servir les accions del dia a dia per tal de compartir els nostres moments que fan que la vida siga única i especial.
 
I es que compartir moments en tu és un plaer. Per això, si faig la vista enrere, trobe tant i trec un somriure de manera immediata, és inevitable.
Ens vam conéixer gràcies a la professió que hem escollit totes dos i que és gran part del tram de camí triat a les nostres vides,
 
quina sort que tinc quan pense en aquell dia que ens vam trobar a una petita habitació a la qual donarem forma d'emoció i ens va fer viatjar per tants llocs, 
on imaginar, sentir, vivenciar i, a la fi, ser; estava a l’ordre del dia. Has estat present a grans moments de la meua vida i, avui, complisses 30 anys.
Moltes han sigut les celebracions on hem compartit, mentre les mirades còmplices es trobaven de manera sobtada, on mirar-te i sentir que estaves al meu costat era de les sensacions més reconfortants que mai podré oblidar.
 Tant als millors moments com als més costosos, on les imatges no queden congela·lades de manera física...

...però sí que acompanyen al sentiment que fan que tinga la certesa de què eres una de les millors persones que he conegut mai.

RISES MIL!

T’estime, ja ho saps, però avui necessite tornar a dir-t'ho.

divendres, 6 de novembre del 2015

Somewhere Over The Rainbow

Volia parlar-te d'aquests moments... Aquests que arriben sense previ avís. De quan cometem errades nècies; tal com fer dues voltes la mateixa comanda a una farmàcia de qualsevol racó de la ciutat de València. De quan entres a la dutxa, et rentes i confons el xampú amb el gel corporal. Ja saps... Aquests moments de caminar sense més, sense saber on, sense tindre cap destí. Moments on mirar un punt fixe i fer no res forma part del teu micro segon personal de plaer i, en fer-ho, arribar a la conclusió de què no hi ha paraules per descriure l'ocasió, si no moments únics i irrepetibles que queden, d'alguna manera. Parle de quan arribes a oblidar el teu nom quan tel pregunten o, fins i tot, quan oblides un llapis i un paper per escriure aquestes paraules. Si, volia parlar-te de compartir aquesta estima amb tot el que açò comporta, amb totes les seues conseqüències (que no són poques), fer-ho obertament, sense paraules emmascarades; mostrant cadascun dels racons més recòndits, deixant assaborir aquest conjunt de fets decorats amb l'espurna d'una flama (perquè si haguera de construir una imatge plàstica sobre el tema a tractar se m'ocorre aquesta). Encara que, si faig la vista enrere, recorde tots aquests moments acompanyats d'aquest tipus de llum amb un halo blanc, com si es tractara d'un efecte amb filtre per a un muntatge de vídeo. Aquests episodis ens acompanyen sempre i ens fan millors persones; però no vull pertànyer a ningú i, sobretot, el que vull és evitar sentir que algú és part de la meua propietat privada; només vull compartir l'estima per l'estima, trobar-me a cada moment en mi acompanyada de tu, si és possible. Trobar-me a cada moment. Trobar-me.


Bes al front i unes paraules d'amor cau d'orella.

dijous, 8 de maig del 2014

Deberes hechos...

1. Nombre real (no hace falta apellidos):
Paula Peña

2. Apodos por los que se te conoce o se te ha conocido:
Apodos que yo sepa ninguno pero derivaciones en diminutivos, aumentativos y un largo etcétera de mi nombre sí los hay tales como: Paulaner, Pauli...

3. Seudónimo que utilizas habitualmente y motivo:
Paula Peña. Fuí, soy y seré (el punto se incluye)

4. Signo zodiacal:
Géminis.

5. Lugar de nacimiento:
Sagunt.

6. Lugar de residencia:
Sagunt.

7. Estudios:
Técnico Superior en Educación Infantil.
Licenciada NO oficial en Arte Dramático.

8. Profesión:
Repartidora de carteles y agendas culturales, camarera y actriz.

9. Vocación frustrada:
Periodista.

10. Color de pelo:
Castaño.

11. Color de ojos:
Verdes con puntos amarillos pero si llueve o lloro el verde se vuelve azul. Las pupilas son negras siempre, ya caiga el diluvio universal o me hinche a llorar como una descosida.

12. Estatura:
1,60

13. Lo que menos te gusta de tu físico:
La tripa y los brazos, sobretodo de codo para arriba. Tampoco me gusta tener la cara grasienta ni que me suden las palmas de las manos y las plantas de los pies.

14. Lo que más:
Los ojos y los pies (excepto los dedos meñiques, que por poco quedan nominados y aparecen en la respuesta anterior. Se salvan, únicamente, porque han recorrido mucho durante veinticinco años.)

15. Defínete brevemente:
Depende del momento, la circunstancia y un largo etcétera de posibilidades que nos da la vida pero, por lo general, soy bastante optimista y curiosa.

16. Tu principal defecto:
Dejar para mañana lo que puedo hacer hoy.
No escuchar a las personas muy de vez en cuando.
La constancia, que no la tengo, claro...
Ir deprisa y no poder saborear, en ocasionas, aquellas pequeñas cosas.
Este último, creo que es el que más me molesta e intento cambiar a menudo, pero no me sale...

17. Tu principal virtud:
Que soy muy echá pa'lante!

18. Un talento que te falta y te gustaría poseer:
Aprender con facilidad los idiomas, sin duda éste sería el que encabezaría mi gran lista.

19. Aficiones:
Ir al teatro y al cine privan en mis ratos libres. Leer una buena obra, novela no porque no las acabo nunca. Y viajar lo haría con más frecuencia, me encanta.

20. Una debilidad:
El chocolate y apretar a mi gato e hincharlo a besos.

21. Una manía:
Leer las revistas y periódicos de atrás adelante. Tengo una en mis manos y lo primero que hago es ver la contraportada y comenzar a pasar páginas.

22. Un número:
El 12.

23. Un color:
Depende pero así, por lo general, el rojo.

24. Un animal:
El león.

25. Una comida:
La paella y me encantan las quiches. 

26. Una bebida:
Últimamente me he aficionado al agua con gas pero los Gin tónics y las cervezas Estrella Galicia o Er boquerón encabezan mi lista de consumo.

27. Una marca:
Soy muy de Massimo Dutti, no tengo casi nada pero me gustan sus diseños, aunque si hay una linea que me vuelve loca es COS.

28. Una frase:
"Soy absoluta y totalmente este momento" de El baile de la Victoria.

29. Un epitafio que te gustaría merecer:
"Y aquí sigue descansando Paula" supongo...

30. Una palabra para escribir en letras de oro:
Gold.

31. Una película:
Luna de Avellaneda.

32. Un programa de TV (de ayer o de hoy):
No soy yo de… pero si tengo que escoger de momento me quedo con "A dos metros bajo tierra".

33. Un libro:
De pequeña flipé con "Mini va a esquiar". Ahora me flipa "La Gaviota" de Chéjov.

34. Una canción:
Imposible escoger una. Pero citaré una que escucho últimamente: "Dance me to end of love" de Leonard Cohen. Con su correspondiente videoclip que me encanta: https://www.youtube.com/watch?v=ffCKSup4L-k

35. Un/a escritor/a:
Rodrigo García.

36. Un/a cantante solista:
Lluis Llach.

37. Un grupo musical:
Els pets.

38. Una página de internet:
Blogger.com 

39. Una estación del año:
Me gusta muchísimo Marzo. Primeras luces, calores y anuncio de que falta poco para las vacaciones.

40. Un deporte:
Baloncesto.

41. Un regalo para recibir:
Un retiro espiritual a gastos pagados en uno de los mejores lugares del mundo, el cual no me pueda permitir jamás, y de donde no me mueva en un mes, como mínimo.

42. Un regalo para hacer:
Creo que el mismo que el que me gustaría recibir.

43. Una ciudad (que no sea la tuya):
Nueva York.

44. Un país (que no sea el tuyo):
De momento encabeza la lista Marruecos, de lo conocido, por conocer: Argentina.

45. Una lengua para hablar:
Cualquiera menos inglés.

46. Un personaje histórico:
Vsévolod Emílievich Meyerhold y Fernando Fernán Gómez.

47. Un personaje de ficción:
V de "V de Vendetta" y el Tío Vania, aunque a ambos se les puede encontrar en algunas personas y cuando se les reconoce da un gusto...

48. Un/a famoso/a que te gustaría conocer:
A Jude Law, a Lars Von Trier, a Pedro Almodóvar y a Meryl Streep, con estos me conformo. Y juntos ya sería la bomba...

49. Un/a famoso/a que no tragas:
Hay varios… La palabra "famoso" me hace que me vengan unos cuantos a la mente pero si hay alguien por encima de todos con quien no puedo es a Soraya Sáenz de Santamaría, si la tuviese delante le daría un puñetazo en la boca, creo que no haría esto con nadie más en absoluto incluyendo la casta juventudes populares, lo haría con ella sólo.

50. Un sueño hecho realidad:
Poder hacer teatro y trabajar en una compañía. 

51. Un sueño pendiente de cumplir:
Encontrar a la persona con quien compartir mi vida.

52. Una pesadilla:
Que me venga a la memoria y, definitivamente, sepa que hay algo importante que hacer en un día futuro y ese día sea hoy.

53. Un acontecimiento que te haya agradado especialmente en los últimos meses:
Que me propongan formar parte de una chirigota.

54. Otro que te haya desagradado:


55. Un momento importante de tu vida:
Cuando decidí salir de casa por primera vez y apañármelas yo sola en Cambrils, primer trabajo y primera experiencia de emancipación. Exitosa, por cierto...

56. Un momento especialmente emotivo:
Cuando estaba ingresada en un hospital y la enfermera descorrió la cortina de la ventana de visitas de la U.V.I y al otro lado estaban mis amigos.

57. Un momento para borrar:
Creo que no borraría ninguno, hasta las experiencias más dolorosas me han hecho crecer en la vida. Es más, podría decir que éstas son las que más alas me han dado y, aunque volé a la deriva, ahora son un aprendizaje y un referente para mi.

58. Haces el número... de ... hermanos:
Me hubiese encantado tener un hermano. Mayor pequeño, chico, chica, varios. Me hubiese dado igual. Creo que lo hubiésemos pasado bien.

59. Un bonito recuerdo de tu infancia:
Con mis padres en el coche yo sentada en la parte trasera pero con la cabeza adelantada y situada en medio de ambos escuchando "la carretera" de Julio Iglesias.

60. Lo que más admiras en una persona:
El respeto y la ilusión motivadora y motivante.

61. Lo que más odias:
Un NO porque sí. Un no por respuesta y sin motivo aparente. La intolerancia, el clasismo y los aires de superioridad nos lo puedo entender. Sin embargo, hay cosas tales como la xenofobia, la homofobia y otras palabras que privan con la misma terminación que tampoco tolero pero entiendo que nacen, como en su propio nombre se puede intuir, fruto de los miedos del ser humano.

62. Eres especialmente tolerante con...
Con los que lo suelen ser, con aquellas personas que no juzgan.

63. Nunca perdonarías...
Creo que jamás no he perdonado nada así que, supongo, que lo perdonaría todo, aunque fuese a largo plazo.

64. Eres capaz de mentir por...
Por gastar una broma. Como última opción: por conseguir algo que, de otro modo, no conseguiría.

65. Cuando ves un/una hombre/mujer, en lo primero que te fijas es…
En los ojos y en los dientes. Últimamente me ha dado por las manos...

66. Te enamoraste por primera vez a los… años:
No puedo recordar la edad ni a la persona. Qué rabia!

67. Tu mujer/hombre 10:
Alguien con quien me ría. Ya está, no pido más.

68. No soportas que te digan que...
Lo que tengo que hacer y, sobretodo, cómo hacerlo. Me crispo.

69. Te gusta que te digan que...
Estoy más morena.

70. ¿Qué te hace reír?
Hay pocas cosas que no me hagan reír, pero tengo especial devoción por la risa interna a partir de la observación hacia las personas mayores.

71. ¿Qué te hace llorar?
Ver a alguien que, aparentemente, es más frágil que yo. Con los cupones me pasa mogollón.

72. Las tres cosas que te llevarías a una isla desierta son…
Un cuaderno con mogollón de hojas en blanco sin líneas ni cuadros ni nada, un boli con tinta de por vida y a mi gato.

73. Las tres cosas que le pedirías al mago de la lámpara son...
Poder viajar por todo el mundo y, una vez lo recorra todo, escoger la casa donde viviría en el lugar que más me haya gustado (aquí ya van dos) y montar un teatro justo al lado de mi casa donde venga mucha gente de manera gratuita.

74. Vas a gastarte estos 100 euros en…
Entradas para ver teatros, Cirque du Solei, etc.. Con esto último ya se han ido.

75. Vas a gastarte este millón de euros en…
Hacerme la casa que me venga en gana y buscar el mejor interiorista del mundo.

76. Un juego que te ha enganchado es...
Juegos con las manos con otras personas y el Draw.

77. Un chiste breve:
Van dos y se cae el del medio.

78. Tres nombres para hombre y motivo (si lo hay):
Nicolau, Lucas i Julián.

79. Tres nombres para mujer y motivo (si lo hay):
Júlia, Sofia i Gal·la.

80. ¿Carne o pescado?
Depende...

81. ¿Playa o montaña?
Playa.

82. ¿Blanco o negro?
Ambos.

83. ¿Madrugar o trasnochar?
Trasnochar pero si es para alguna excursión madrugar sin duda y ver el amanecer.

84. ¿Real Madrid o Barça?
Barça sempre.

85. ¿Cuántos amigos de verdad tienes?
¡Jajajaja! ¿qué pregunta es esta? Ciertamente, no lo sé.

86. Define POLÍTICA:
Proviene del término polis y ésta unifica el campo con la ciudad. Debería ser la voz del pueblo presente ante cualquier decisión tomada para el mismo, aunque la política que me ha tocado presenciar diste mucho de esta definición.

87. Define DINERO:
Objeto, material y cosa que el ser humano sobrevalora y son la consecuencia de numerosas guerras, batallas y enfrentamientos. A su vez ejerce cierto poder sobre la persona que lo da o lo toma e impone la linea divisoria entre las diferentes clases sociales que existen en nuestra sociedad. Podría decir más pero esto no acaba nunca.

88. Define FÚTBOL:
Un deporte demasiado impuesto en la sociedad española, entre otras. Pero un deporte, al fin y al cabo.

89. Define FELICIDAD:
Algo que viene y que va, que no se busca pero se encuentra. Si lo tienes es muy placentero y si no lo tienes se recuerda con bastante anhelo.

90. Define DIOS:
Un algo llamado ser al cual se le ha utilizado de mala manera por ciertas sectas y personas en beneficio propio. 

91. ¿Cómo se te ocurrió crear un blog?
Tenía ganas de compartir.

92. ¿Tienes o has tenido otros blogs? Si es así cita sus enlaces:
No.

93. Fecha aproximada de tu debut en un blog:
Ni idea.

94. ¿Por qué ese título para tu blog?
Por que, en cierta manera tan sólo lo compartimos tú y yo. Tu eres quien lo lee, yo quien comparto. La idea vino a partir de la B.S.O. de "Habana blues" una peli que hay que ver.

95. Tu entrada con más éxito (enlace):
Ni idea.

96. Tu entrada que más te gusta (enlace):
http://solstuijo.blogspot.com.es/2011/11/quiza-porque-mi-ninez-sigue-jugando-en.html

97. Un consejo para alguien que acaba de crear un blog:
Que escriba siempre que pueda y que comparta todo, aunque le parezca una tontería.

98. Una pregunta que te hubiera gustado que te hiciera y su respuesta:
¿Qué te gustaría haber hecho hoy que no has podido hacer?

99. Otra pregunta que has agradecido que no te hiciera y (si quieres) su respuesta:
Ya hay una que agradecería que no se hubiese hecho...

dilluns, 24 de març del 2014


Ja ha arribat el dia de saber les veritats, la veritat és que no ho havia demanat però havia d'arribar tard o d'hora. La incertesa abordava alguns aspectes inacabats de la meua existència. És curiós com una frase de l'Oncle Vania que acabava de veure ressonava al meu endins: "És preferible sentir dolor sabent la veritat que viure constantment en la incertidumbre."

La mare no parava de menjar i la tieta es trobava al seu davant queixant-se i rient a l'hora de quasi tot. No se qui va començar a parlar d'açò, tampoc se perquè s'havia fet. La qüestió és que les descripcions més precises sobre el vestuari que portava el meu avi en eixe instant van ser la raó del fet que, per primera vegada, em llençara a preguntar-li a la mare que va ser el que va passar. Certament m'importava més la seua reacció que el que poguera dir ja que, el que diguera, ho tornaria a comentar en ma tia més tard. Va ser exactament el que vaig fer i ella em va contar el que va dur l'àvia a casa: una pellissa marró d'ant extremadament cara i un suèter de coll voltat de rombes amb la jaqueta a joc de colors blau claret, gris i cru, adquirit per cortesia de López Criado, tota encartonada per les plaques de sang que s'impregnaven a causa de les punyal·lades que van assestar-li ben entrada la nit d'un 8 de gener de 1980.

El que va succeir ningú ho sap. No saben el motiu, ni les causes, ni el perquè, ni el com, ni qui. El que sí saben ben bé són les conseqüències i açò és el que ara jo he viscut. Avui m'assabente i entenc algunes coses. Entenc a la mare, que això ja és molt, i sé que li va quedar gran el paper de germana major, per això no li agrada que la qüestionen i tampoc a mi m'agrada que ho facen, encara que jo siga la persona que més ho ha fet en aquesta vida. El que necessitava era respostes, supose.

Vania: Tengo 47 años. Si vivo hasta los sesenta tendré que vivir trece años más. ¿Como podría soportarlo? No tengo nada que hacer esos años. ¿No ves? Nada. O sea, si pudiera empezar de nuevo, si pudiera vivir el resto de mi vida de otro modo, como hacen los demás, despertarse cada día y decir ''hoy es un día nuevo''. Si pudiera deshacerme del pasado... ¿Cómo puede hacerse? ¿Cómo empezar de nuevo?

Astrov: Haz el favor de callarte. ¿Empezar de nuevo? No podemos empezar de nuevo. Ni tú ni yo. Vivimos nuestra vida.

Vania: 
¿Sí?

Astrov: Pues sí. Los que vengan dentro de 100 o 200 años, ¿qué sentirán? Nos despreciarán por nuestras vidas estúpidas. Quizá sepan ser felices. Pero a ti y a mí sólo nos queda una esperanza. Que cuando estemos muertos, en la tumba tengamos visiones y que sean de paz. Sí, amigo mío. Decíamos que en este distrito sólo hay dos hombres decentes y cultivados. Hablábamos de nosotros. Pero estamos acabados. La vida nos ha absorbido, esta vida inmunda y filistea nos ha corrompido. ¡Qué asombrosa sorpresa! ¡Nos hemos vuelto como los demás! Cambiando de tema, dame lo que me quitaste. 

dimarts, 4 de febrer del 2014

[Dependence day]

Cada partícula del teu cos fa recordar [me] a mi observan [te]. M'agrada perquè pare i mire sense més. No hi ha res precís quan la precisió es troba entre tu i jo, no hi ha res important quan l'instant que trobe no té més importància que la de fixar la meua atenció en cadascun d'aquests fragments. Dic aquests però podria dir els meus, perquè ja ho sent com a tal, realment dubte si, en alguna ocasió, van ser teus. No hi ha res més important que involucrar [me] en el teu cos, no hi ha res del que parlar després d'acceptar el meu. Ah si, clar… les teues mans. He de dir [te] que entrellaçant els teus dits en els meus pots trobar [te] amb tot això que ja no pot ser, certament no podria vetar la manera que tens de dirigir [te] cap a mi [i ací faig un incís perquè m'ha vingut Marc Granell al cap, i et dic:]

"No hi ha llum com la llum amb


què il·lumines el món quan apareixes i t’acostes,

carrer avall, cap a mi que intente

debades desxifrar tanta tenebra."



Eixe mode imprecís de llençar [me] una alenada de perseverança que fa que jo romanga a aquest tros de sòl que m'acabe d'agenciar sense tindre en compte la quota de lloger mensual i que ara em fa preguntar [me]: podré pagar-ho? Pot ser puga fer-ho i, aleshores, puga entrar i eixir de tu, com quan et busque i no et trobe, com quan et trobe i estàs d'esquenes, com quan et trobe d'esquenes i tot just gires el cap per llençar [me] un gest de complicitat. Podria, una vegada més, convidar [te] a que visites els meus ulls però, si acceptes, aquesta vegada hauràs de quedar [te]. És tot el que demane en el dia d'avui, al vespre i a la nit del demà.


dimarts, 28 de gener del 2014

Shekhar Kapur al Upper East Side de "New York i love You"

Deu històries marcades per l'amor i per la ciutat de New York formen part del corpus d'aquesta pel·lícula, que reprèn aquell experiment en el qual diversos cineastes de renom van fer el propi amb la Ciutat Llum (París). El bon resultat, fonamentalment crític, de "Paris, je t’aime" (2006) va animar al productor Emmanuel Benbihy a mantindre la premissa. Són relats curts que il·lustren alguna cosa tan universal com és 'trobar l'amor'.

I d'aquesta versió, sens dubte, em quede amb l'escena de Shekhar Kapur ja que, després d'esbrinar el succeït, el meu amor per ella es potencia més si cap. He de dir que a dies d'avui seguisc sense entendre-la però aquesta és una de les raons que em subjecta a aquest entusiasme.

En el que és un dels contes de New York, I Love You més surrealistes i inquietants on, a través del vel d'una finestra amb cortines, es deslliguen esdeveniments que poden ser reals, imaginaris, o un esquinçament al teixit del temps.

Shekhar Kapur ha dirigit aquest segment a partir d'un guió del difunt Anthony Minghella, qui es proposava dirigir-ho, però va morir abans que New York, I Love You es completara; la pel·lícula està dedicada a la seua memòria.

Aquest segment va esdevenir un dels més sentits i dolorosos per a tots els implicats a New York, I Love You quan Anthony Minghella, qui des dels primers estadis havia planejat dirigir la història que havia escrit, va emmalaltir tràgicament a meitat del procés. Va ser el propi Minghella qui va triar al director que havia de substituir-li, apuntant així cap a una adreça més aviat imprevista.

Kapur destaca: "Inicialment, dubtava a acceptar fer aquesta pel·lícula, doncs havia començat un retir espiritual de sis mesos a l'Índia. No obstant açò, vaig eixir de mi mateix, primer a causa de la malaltia del meu amic Anthony Minghella, i també perquè albergava de feia temps cert interès a dirigir curtmetratges. Els llargmetratges estan subjectes a la disciplina de l'estructura en tres actes, a l'argument i al definitiu, als començaments i als desenllaços redons. No entenc la vida com un inici o un final, sinó com una sèrie de qüestions, una portant a l'altra, i cadascuna generant un intens anhel de comprensió". 

Per a Kapur, la clau estrebava a donar amb la seua pròpia manera de penetrar en aquesta habitació d'hotel carregada de misteri que havia creat Minghella. "Quan vaig llegir el guió, li vaig preguntar a Anthony: ‘Essencialment, què significava allò?’ Immediatament em vaig adonar del poder d'aquella pregunta. Doncs havia de descobrir el significat de la història durant el propi procés de realitzar-la, i així crear una pel·lícula que permetera al públic cercar el sentit del segment en la pròpia experiència del film. Ací és on resideix la genialitat del guió d'Anthony". 


SEGMENT DIRECTED BY SHEKHAR KAPUR
Isabelle JULIE CHRISTIE
Bellhop JOHN HURT
Jacob SHIA LaBEOUF
Written by ANTHONY MINGHELLA
Director of Photography BENOIT DEBIE
Editor JACOB CRAYCROFT
Original Music by PAUL CANTELON
Original Song “Un Bouquet Des Violettes”
Written by PAUL CANTELON
Performed by HILA PLITMANN

dissabte, 11 de gener del 2014

Microfísica

I un, dos, tres petjades que marquen el ritme del nostre batec. No hem tornes a mirar així o hauré d'absentar-me de mi per un moment. Vaig captar l'essència d'allò que vas dir i que em va fer redolar amb bolcades d'hilaritat. Continue ballant amb TU. No podran mai amb nosaltres ni nosaltres podrem mai amb ningú, però això ja no ens importa mentre estem tots dos sent u (què assoles que es troba aquesta vocal…). No volem saber res més de res, ni de ningú. Ja ho he fet, no puc evitar oblidar qui sóc quan estic amb TU. No hauria de ser així perquè, en una ocasió, algú em va dir:

"Et vull no per qui ets, sinó per qui sóc quan estic amb TU."

Aquesta cita la va escriure García Márquez però a mi me la va amollar un poeta de carrer a un garito de Barcelona. Dic algú per què no se qui era, no vaig conéixer a aquest home en cap moment, però dient-me açò és com si ell em coneguera de sempre. Va saber fer-ho. Va ser molt gratificant, supose. I no perquè m'adulés, sinó perquè ho va dir de veritat o, almenys, això semblava.

Si recapacite crec que jo se ben bé qui sóc quan estic amb TU. I, encara que m'aïlle al teu pit, sempre queda l'essència que acompanya la meua persona. Les teues ganes de compartir fan que jo puga oferir-te açò que sóc. Jo puc sentir que TU m'aportes, només i exclusivament, allò que tant m'agrada. Pot ser em conegues tant com aquell home que regalava poesia a canvi de no res.

M'has fet feliç de sobte, com si no tingueres una altra cosa a fer en la vida.