dissabte, 11 de gener del 2014

Microfísica

I un, dos, tres petjades que marquen el ritme del nostre batec. No hem tornes a mirar així o hauré d'absentar-me de mi per un moment. Vaig captar l'essència d'allò que vas dir i que em va fer redolar amb bolcades d'hilaritat. Continue ballant amb TU. No podran mai amb nosaltres ni nosaltres podrem mai amb ningú, però això ja no ens importa mentre estem tots dos sent u (què assoles que es troba aquesta vocal…). No volem saber res més de res, ni de ningú. Ja ho he fet, no puc evitar oblidar qui sóc quan estic amb TU. No hauria de ser així perquè, en una ocasió, algú em va dir:

"Et vull no per qui ets, sinó per qui sóc quan estic amb TU."

Aquesta cita la va escriure García Márquez però a mi me la va amollar un poeta de carrer a un garito de Barcelona. Dic algú per què no se qui era, no vaig conéixer a aquest home en cap moment, però dient-me açò és com si ell em coneguera de sempre. Va saber fer-ho. Va ser molt gratificant, supose. I no perquè m'adulés, sinó perquè ho va dir de veritat o, almenys, això semblava.

Si recapacite crec que jo se ben bé qui sóc quan estic amb TU. I, encara que m'aïlle al teu pit, sempre queda l'essència que acompanya la meua persona. Les teues ganes de compartir fan que jo puga oferir-te açò que sóc. Jo puc sentir que TU m'aportes, només i exclusivament, allò que tant m'agrada. Pot ser em conegues tant com aquell home que regalava poesia a canvi de no res.

M'has fet feliç de sobte, com si no tingueres una altra cosa a fer en la vida.



2 comentaris:

  1. Qué bonic!!!! De vegades la Claretat de les paraules és com un refugi on gaudir del silenci... El seu eco es torna melodia i els dies passen sense perill... Besetes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és senyor Melvin. Quan hi ha estima la resta dels odis, els dies i les hores de penombra queden enrere de manera immediata. L'estima ho és tot, s'ha de sembrar-la en u mateix i projectar-la sempre, açò no és fàcil, però és la nostra lluita constant. Crec, sincerament, que les coses anirien millor d'aquesta manera. Si tot el món pensara així, dic... Jo acostume a un altre tipus de lluita perquè és a la que m'han acostumat i, donades les circumstancies, és difícil canviar les coses d'altra manera. Pero hem d'aconseguir pensar en l'amor i, si pense globalment, no cap altre principi. De totes totes no crec que hi haja tant de perill suficient per a tanta por com en tenim.

      Elimina