diumenge, 22 de setembre del 2013

Diga'm


És la nit de ballar merengue, de somiar-te i escoltar el teu batec d'aquell cor que feia ¨clic clec¨ perquè tenia por a l'aigua. És el moment d'ofegar-me en paraules de silenci que no van ser pronunciades perquè, pot ser, no calia i ara escric. Avui és el seu aniversari, ho recordes? no vas poder anar sense fer l´últim petó, un petó que segellava tota una vida viscuda i un patiment, finalment. El viatge és llarg, supose, perquè no tornes i pense que si jo no vaig a visitar-te tu no ho faràs mai. No se si vas trobar el que buscaves o l'explicació que et feia falta per entendre tot i entendre que no es tenia que entendre res, jo crec que si que ho vas fer, però sempre pensaré que ja era massa tard. Només desitge que ara la mesura del temps no es compte amb minuts, ni tan sols amb segons, vull que no hi haja pressa per arribar a algun lloc, ni per equivocar-se. Vos trobe a faltar a tots dos, cada dia més però amb menys dolor. Amb un mig somriure et dic que et done el vistiplau per la teua llavor ací. Has fet molt per tots, ara fes per tu. 

Penje. 
Fins demà!

2 comentaris:

  1. Y que te deje un buen saco de sonrisas y abrazos para el camino... Yo ya te daré mi dosis cuando arrecie el frío. Un beso reconfortante estimada meua.

    ResponElimina
  2. Sonrisas y abrazos que compartiremos, de eso estate seguro. Tu dosis la agradeceré más que cualquier otra; siempre es especial, diferente del resto, la más atenta.

    ResponElimina