Once upon a fairy

Hi havia una vegada...

era una o eren tres?

Ja arribat un altra volta

al meu cap l'atabalament.

Ja recorde! 

no era una, ni quatre, ni tres.

Eren dues les coses que hi eren,

eren una fada i era un donyet.

Si senyorets,

si senyoretes.

Aquest és el començament:

Al país de Xiulet

hi havia una fada 

i també hi havia un donyet.

Ara no vaig malament.

També recorde 

que feia un bon vent.

L'escolteu?

Disculpeu al senyor silenci

de nou interrompent...

¨S'enyor vent

aparega vosté,

amb un xiulitet

pot ser l´escoltem¨

Ara, ja arriba!

amb tots vostés

l'entrada principal

del país del Xiulet.

A l'esquerra podran observar 

una Fada un poc trista

endavant tenim un misteriós Donyet,

aquest em guia amb petjades 

pel camí més estret.

- Senyor Donyet!

sap vosté on anem?

mira que si arribem lluny 

pot ser es desorientem.

El Donyet no va contestar,

pot ser no sabia parlar

i enrere la fada

ens anàvem deixant.

- Adéu trista fada.

Què li passarà?

a l'entrada de Xiulet

només feia que plorar.

- Senyor Donyet!

es podria vosté aturar?

Algunes qüestions voldria,

tan mateix, fer-li arribar.

Però el donyet caminava 

i caminava sense parar, 

i el més cridaner

és que seguia sense contestar.

De cop i volta 

aquest petitet 

em va assenyalar 

un arbre gegant

a la fi una resposta, 

podia trobar.

Això no m'ho va dir ell

però jo ho vaig suposar

i, amb la seua ajuda,

continuarem endavant.

Arribarem al tronc,

les arrels eren grans,

si miraves a dalt

veies fulles volar.

Eren verdes, grises,

grogues i embellisses.

Què que és embellisses?

dons no existirà

però és un matís

que m'acabe d'inventar.

I allí endavant

front a l'arbre misteriós

un so de bufit

em va despertar d'un cop.

Era la meua gossa

la tenia al damunt,

i damunt remugossa.

Encara em costava 

la vista adaptar

i la llum del sol

m'acabà de despertar.

El país del Xiulit

enrere va quedar

i, de sobte, vaig comprendre

tot allò que vaig somiar.

Ai! aquell petit Donyet...

A la taula del meu llit

jo tinc un ninotet.

Pot ser avanç de dormir

el vaig veure mal que bé

i, al començar la fase REM,

va quedar al subconscient.

Ara explique el de la fada,

un segon haureu d'oferir

així el despertador 

podré aturar, a la fi.

L'altre dia em passaren

una pista en mp3

es titula: fades tristes.

Sóc fosca, ja ho se...

el meu despertador

no m'agradava,

odiava eixe pitidet,

i vaig ficar aquest to

en compte del molest:

meeeeeeeeeeeeeec!

Pel que respecta a l'arbre

explicació lògica mai trobaré,

però no oblides que ¨embellisses¨

és un terme que correspon a un matís 

de color que jo mateix patentaré.

Per què, qui no diu que algun dia

el país del Xiulit no existirà? 

Al menys al meu somni

semblava de veritat.

I recordeu: senyorets, senyoretes

no s'oblideu de somiar.

Amb aquestos temps que corren,

de moment, és el més barat.

Ah... recordeu aquell vendaval que feia avanç?

El que menejava les fulles de l'arbre gegant.

Doncs pot ser ho explique,

pot ser no caldrà.

Pot ser que aquest vent

bufe al nostre favor

i ens ajude a seguir endavant.