Una Nit qualsevol?

                                             Noche vieja. Atenas.

      Encara que no sóc partidària i molt menys defensora d’aquesta emoció viscuda la nit de cap d’any, he de reconèixer que em crec un poc això de que: “qui mal comença mala acaba”. Però sóc de les que pensa que és una nit més. Definitivament sí.

      En molt poc de temps hem d'autoconvidar-nos i recordar-nos dia rere dia que hem de preparar la nostra vestimenta (mai oblidar aquell interior roig), sopar (no qualsevol si no un de ben gran) i ser selectius per tal d’escollir les nostres preferències a l'hora de veure, al menys hem de brindar amb primeres marques, clar està... En pocs dies hem de pensar la decoració, els tocs de color que volem viure aquesta nit, donar-li un aire tralarà sense deixar de banda la brillantor mode “burbujitas Freixenet” i, el més important, buscar música que s’acoble per mantenir l’alegria amb petites dosis de melancolia tota la nit i tota la nit així.

      Uffff! que de coses hem de fer en tant poc de temps  sense tindre en compte el que portem darrere, sempre amb el ferm objectiu de que tots gaudim de la nit com jo ho vull fer.

      Crec que aquests dies de treball intensiu, post escenes d’uns i altres i davant projecte mostres, ens estan servint molt a tots, i a una servidora, per a desfoga-se un poc en aquesta meravellosa nit on estaria bé que acudiren totes aquelles persones que estime, és clar que açò és impossible per això crec que és l’hora de fugir i acabar fent  EL QUE ME DONE LA GANA.

      On? No ho sé. Amb qui? Tampoc. Donades les circumstàncies em te pràcticament el mateix.

      De moment, primer deixar-ho estar. Comença el Tic Tac per al Ding Dong i el Xin Xin... Segon, recórrer als grans; de vegades ells estan igual d’atabalats que jo.

Una escala qualsevol

(Vicent Andrés Estellés - Ovidi Montllor)

Com hi ha el fill sense els pares i els pares sense el fill,
i xiques, al cinema, amb les cames obertes
i una mà entre les cuixes, i el rosari en família,
i hi ha el peó que es mata caent des d'un andami
i l'home que fa el pa i hi ha qui porta un metre
per saber el tamany escaient del taüt
i com hi ha els tramviaires que treballen la nit
de cap d'any i els forats de les piques i hi ha
l'ascensor amb un llum brut groguenc esperant
mentrestant la portera s'emborratxa de vi
i pixa per l'escala i la filla té por
i el marit està fent-ho amb la dona del metge
i els tramvies terribles amb l'enrenou dels ferros
i el metge que es dedica a trencar les anous
mentrestant la portera va pixant per l'escala
i trucant a les portes amb un colp de mamella
i el fill de la de l'arpa que s'ha mort fa tres dies
plora i plora i encén un ciri i posa el ciri
i l'ampolla de vi i contempla la Loren
i llavors la suïssa crida pel passadís
i el cosí la segueix brandant el canelobre
i la xica que es gita més aviat que mai
i un fred com una mà li puja per les cuixes
i hi ha un instant que pensa que té el cul més petit
i els veïns que s'han mort els dos intoxicats
l'altre dia i la mare i la filla no tenen
ganes de menjar res i ploren com les rates
i el cosí i la suïssa que dormen brutalment
i el canelobre encès i el cobertor encès
les cortines enceses i tot el pis encès
els nobles cavallers enterrats en els claustres
mentrestant la portera pixa pels escalons
i el marit no pot més i la dona del metge
se'n va i agafa el metge i li diu fill de puta
i se'l fica entre cames i tot es pega foc
i la nena que plora sola a la porteria
i les inscripcions obscenes del comuns
i el crani rebotant per tots els escalons.