coACCIÓ

        O ella o jo. Només tens aquesta elecció. Creia haver estat amb tu el suficient per  tal de que no t'oblidares de mi tan fàcilment.

Els teus llavis, no és fàcil compar-los perquè no hi ha res igual, no pot haver res millor que els teus llavis. Tu, en si, ets com aquell tastar de mel que queda i més agrada, vols tastar-ne de nou, però no pots. Pot ser siga comparable amb un verí i, per fi, men adone de que estic infectada i no puc tornar enrere. Sembla que, de cap manera, es pot aconseguir cap cosa semblant. I és aleshores quan reculls una nit i un altra nit, els fruïts més dolços, però no és suficient. No és eixa mel.

Tu.

Deixa't enganxar pel colze, trenca el teu pas en direcció contrària a la meua, gira't i em trobaràs a la fi. Lliscaré la meua mà pel teu braç fins agafar la teua. Vine cap a mi, mira'm. Aleshores no podré suportar-ho i et besaré i, respongues o no, més tard o més prompte els nostres rostres no tindran altra alternativa que separar-se.

        Així que decidís: ella o jo.