divendres, 6 de novembre de 2015

Somewhere Over The Rainbow

Volia parlar-te d'aquests moments... Aquests que arriben sense previ avís. De quan cometem errades nècies; tal com fer dues voltes la mateixa comanda a una farmàcia de qualsevol racó de la ciutat de València. De quan entres a la dutxa, et rentes i confons el xampú amb el gel corporal. Ja saps... Aquests moments de caminar sense més, sense saber on, sense tindre cap destí. Moments on mirar un punt fixe i fer no res forma part del teu micro segon personal de plaer i, en fer-ho, arribar a la conclusió de què no hi ha paraules per descriure l'ocasió, si no moments únics i irrepetibles que queden, d'alguna manera. Parle de quan arribes a oblidar el teu nom quan tel pregunten o, fins i tot, quan oblides un llapis i un paper per escriure aquestes paraules. Si, volia parlar-te de compartir aquesta estima amb tot el que açò comporta, amb totes les seues conseqüències (que no són poques), fer-ho obertament, sense paraules emmascarades; mostrant cadascun dels racons més recòndits, deixant assaborir aquest conjunt de fets decorats amb l'espurna d'una flama (perquè si haguera de construir una imatge plàstica sobre el tema a tractar se m'ocorre aquesta). Encara que, si faig la vista enrere, recorde tots aquests moments acompanyats d'aquest tipus de llum amb un halo blanc, com si es tractara d'un efecte amb filtre per a un muntatge de vídeo. Aquests episodis ens acompanyen sempre i ens fan millors persones; però no vull pertànyer a ningú i, sobretot, el que vull és evitar sentir que algú és part de la meua propietat privada; només vull compartir l'estima per l'estima, trobar-me a cada moment en mi acompanyada de tu, si és possible. Trobar-me a cada moment. Trobar-me.


Bes al front i unes paraules d'amor cau d'orella.

2 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Reserva'm un lloc, per què jo també he trobat.

    Veig eixe bes i en puje dos ;)

    ResponElimina