dimarts, 28 de gener de 2014

Shekhar Kapur al Upper East Side de "New York i love You"

Deu històries marcades per l'amor i per la ciutat de New York formen part del corpus d'aquesta pel·lícula, que reprèn aquell experiment en el qual diversos cineastes de renom van fer el propi amb la Ciutat Llum (París). El bon resultat, fonamentalment crític, de "Paris, je t’aime" (2006) va animar al productor Emmanuel Benbihy a mantindre la premissa. Són relats curts que il·lustren alguna cosa tan universal com és 'trobar l'amor'.

I d'aquesta versió, sens dubte, em quede amb l'escena de Shekhar Kapur ja que, després d'esbrinar el succeït, el meu amor per ella es potencia més si cap. He de dir que a dies d'avui seguisc sense entendre-la però aquesta és una de les raons que em subjecta a aquest entusiasme.

En el que és un dels contes de New York, I Love You més surrealistes i inquietants on, a través del vel d'una finestra amb cortines, es deslliguen esdeveniments que poden ser reals, imaginaris, o un esquinçament al teixit del temps.

Shekhar Kapur ha dirigit aquest segment a partir d'un guió del difunt Anthony Minghella, qui es proposava dirigir-ho, però va morir abans que New York, I Love You es completara; la pel·lícula està dedicada a la seua memòria.

Aquest segment va esdevenir un dels més sentits i dolorosos per a tots els implicats a New York, I Love You quan Anthony Minghella, qui des dels primers estadis havia planejat dirigir la història que havia escrit, va emmalaltir tràgicament a meitat del procés. Va ser el propi Minghella qui va triar al director que havia de substituir-li, apuntant així cap a una adreça més aviat imprevista.

Kapur destaca: "Inicialment, dubtava a acceptar fer aquesta pel·lícula, doncs havia començat un retir espiritual de sis mesos a l'Índia. No obstant açò, vaig eixir de mi mateix, primer a causa de la malaltia del meu amic Anthony Minghella, i també perquè albergava de feia temps cert interès a dirigir curtmetratges. Els llargmetratges estan subjectes a la disciplina de l'estructura en tres actes, a l'argument i al definitiu, als començaments i als desenllaços redons. No entenc la vida com un inici o un final, sinó com una sèrie de qüestions, una portant a l'altra, i cadascuna generant un intens anhel de comprensió". 

Per a Kapur, la clau estrebava a donar amb la seua pròpia manera de penetrar en aquesta habitació d'hotel carregada de misteri que havia creat Minghella. "Quan vaig llegir el guió, li vaig preguntar a Anthony: ‘Essencialment, què significava allò?’ Immediatament em vaig adonar del poder d'aquella pregunta. Doncs havia de descobrir el significat de la història durant el propi procés de realitzar-la, i així crear una pel·lícula que permetera al públic cercar el sentit del segment en la pròpia experiència del film. Ací és on resideix la genialitat del guió d'Anthony". 


SEGMENT DIRECTED BY SHEKHAR KAPUR
Isabelle JULIE CHRISTIE
Bellhop JOHN HURT
Jacob SHIA LaBEOUF
Written by ANTHONY MINGHELLA
Director of Photography BENOIT DEBIE
Editor JACOB CRAYCROFT
Original Music by PAUL CANTELON
Original Song “Un Bouquet Des Violettes”
Written by PAUL CANTELON
Performed by HILA PLITMANN

2 comentaris:

  1. Intrigante,poética y hermosa historia que no necesita clasificación... ¿No es esa su virtud? besotes.

    ResponElimina
  2. Ciertamente, cuando se reúnen estas emociones, sobran las palabras. Si...

    ResponElimina