Sense cap contemplació ni banalitat m'acull al teu pit amb intenció de trobar-te. M'he adonat que devia fer-ho perquè els meus passos en caminar amb tu es ralentien i era el que venia de gust: que mai s'acabara. Deixant de banda frases invertides de Joan el Cendrós, menjar bollicaos per tu i un llarg etcètera de cites ininterrompudes amb la literatura més engalipadora de segle XXI ens trobem de nou al teu llit i ara et dic: no tingues pressa, pot ser que no hi haja un demà on puguem tornar a trobar-se.

S'entretalla l'alé i no puc pensar en res més que en oblidar el meu nom. Que li anem a fer si m'abandone a la passió més fortuïta sense preveure tot el que comporta. És de les poques vegades que puc sentir com l'hemoglobina transporta l'oxigen més ràpid de l'habitual i açò vol dir que, probablement, el sexe aporta una dosi de vitamina E al cos; una dosi extra. Se que aquesta és un dels principals antioxidants i en això ja ho dic tot. I això és tot? no… no pot acabar així. Deu haver-hi alguna cosa més. M'agrada el teu cos i no puc remeiar-ho, per això se que hi ha alguna cosa més, pot ser que les teues mans tinguen intel·ligència emocional, crec que pot ser això i també crec que els teus llavis podrien ser els seus successors. La veu acompanya al cos i les paraules que verbalitza eixa veu són les justes i precises per tal de tombar el ciment que ens tanca a aquesta habitació. El llit serà partidari.
Y la voz más interna se hará corpórea, como el aliento reptando por la cascada dorsal sin miedo a las trampas de la ensoñación y con el arrojo de un torrente de palabras musitadas. La piel será partidaria. Besos Avellaneda.
ResponEliminaY, por supuesto, sus palabras producen un escalofrío señor Melvin. ¡Gran escritor donde los haya! Besos Notas.
ResponElimina